//=time() ?>
A primer cop d'ull, pensava que serien l'angeleta i la dimonieta però no, el dilema és si estossinar la gent amb un pic o a destralades https://t.co/LaGiRCfL33
Tuits que han envellit la mar de bé. Si és que al final les cobertes originals solen ser les millors... https://t.co/Mcp9jsUS2g
DRT massa poc es parla a Occident de Janus no Kagami, shojo del 81 de l'Akiko Miyawaki que feu furor en bona part gràcies a la seva adaptació en dorama i que acabaria convertint-se en tota una franquícia que encara ara dura.
La Shigemi Nada és una de les reines del shojo d'esports dels 70 i bona mostra n'és Eikou e no Shuppatsu, manga de bàsquet en 3 toms.
Llegit Ann es Ann i el final m'ha impressionat molt; en general el manga és ben entretingut però compta sobretot que no perdi de vista el missatge que vol donar i l'apliqui fins a les darreres conseqüències mitjançant tota l'evolució de la protagonista.
Ja sabem que hi ha molts mangues de gats però després també existeixen els de periquitos i psitàcids en general, com ara:
-Pippira Note, Fumiyo Kouno (1997)
-Ikepyon no Ichinichi, Yumi Kagawa (2002)
-Love Love Inko Goten, Reeichi Hiiro (2002)
Que han dit que de cara a l'any que ve tenen al punt de mira la Masako Sone, germana de la Yoko Shima, tant de bo!!! #DirectoPSS
Aprofito jo també l’avinentesa per a una allau de cobertes dels shojos de terror ("shojo thriller" hi posa) del Misao Mochizuki perquè em semblen un espectacle.
És curiós comparar les dues versions de la coberta del segon volum de Suekko Taifuu (1972 i 1976); ara, la llengüeta que no hi falti